Adaptació famílies P3

Aquest any l’adaptació al nou curs no ha estat senzilla per a ningú. Però els que més especial i diferent ho han viscut, han estat les noves famílies de l’Escola i els nens i nenes de P3. L’adaptació ja és complicada normalment, però … Com ho han viscut aquest any?

Família Cañas Soler

Hola,
Som la Noa Cañas i jo la seva mare, la Laura Cañas. Actualment, la meva filla està cursant P3 i he de dir que el nostre procés d’adaptació a l’escola dels “nens/es grans”, ha estat més fàcil per ella que per mi. Estàs acostumat que a l’escola bressol t’expliquen tots els detalls dels dia a dia, tens l’agenda on t’ho pots llegir tot tantes vegades com vulguis…, i de cop, a l’escola et trobes amb una pissarra on tens anotat el que han fet en el dia a dia (quin gran canvi pels pares de P3 passar de l’agenda a la pissarra!), i et diuen: tot ha anat bé, ha dormit i ha menjat! I tu com a pare, sempre trobes a faltar que t’expliquin més i més coses! Per això, crec que els adults també necessitem la nostra adaptació. La Noa és una nena molt i molt observadora, amb caràcter, molt alegre, però alhora prudent, vergonyosa i que necessita sentir-se segura per mostrar-se tal com és. Des de l’inici del curs escolar sempre ha arribat a casa amb un somriure, està feliç amb els amics, amb la professora, li agrada explicar el que fa cada dia o a vegades t’ho explica quan ja han passat uns dies, però l’important és que tot allò que explica ho fa amb la il·lusió de veure tot el que va aprenent cada dia.

Petits grans aprenentatges! Ens vam organitzar perquè la Noa dinés a l’escola tres dies a la setmana i dos dies a la setmana amb els avis, però les tardes que no dinava a l’escola i, per tant, no feia la migdiada eren complicades, així que vaig decidir amb ella que dinaria cada dia a l’escola. I ella està encantada! Perquè així fa la migdiada i les tardes les gaudim molt més.
Segur que hi ha petites coses que es podrien millorar, no hi ha res perfecte, però la Noa està molt contenta en el dia a dia a l’escola, a la classe, amb els amics, amb la professora… per mi, això, els valors i el bon record que tinc de l’Escola Pia quan jo hi vaig estudiar són el més important. Esperem que la pandèmia millori i puguem gaudir d’activitats amb les famílies de la classe, que fins ara no hem pogut.

Família Basolí Sitjas

Som la família d’en Pol. Com a mare de tres fills ja hauria d’estar ”curtida” en la difícil i important decisió de triar escola. El Pol té dos germans més grans, ja adolescents, i el que tenia clar era que volia canviar d’escola. Vaig mirar dues escoles i no em va costar gens decidir-me.
En la primera entrevista que vaig fer amb direcció de la vostra escola vaig notar un tracte molt familiar, proper, i el que em va acabar de convèncer és els valors que treballeu en el projecte i aprenentatge cap als infants. S’acostava el dia de començar l’escola i vàrem poder dies abans conèixer la nostra senyoreta i la nostra classe. I quin goig de quan vàrem veure les noves instal·lacions, i a més les estrenàvem!!!

Són acollidores, molt ben distribuïdes, i amb un material de joc molt ecològic, educatius, on es fomenta molt el joc i això és essencial pels nens… Al final són els nens els que ens fan saber amb senyals com se senten, com estan … I el Pol des del primer dia entra i surt molt feliç i content, perquè l’han acompanyat en el seu procés d’adaptació i s’ha sentit molt ben acollit i estimat. La relació família-escola és molt propera i em sento molt ben informada de tot el que es fa i el que passa a l’escola. Finalitzo amb aquesta frase que m’encanta i trobo molt humana.

“Educar la ment sense educar el cor no és educació”

Felicitats a tot l’equip docent de primària i l’escola per educar i enriquir el cor dels nostres fills.

Familia Bosch Bombilà

Som la família Bosch Bombilà i actualment tenim cursant a l’escola la nostra filla gran Ona i el nostre fill petit Arió.
Quan vam començar aquesta nova etapa en què els nostres “nens” es fan grans, l’any 2017 estàvem molt expectants. No sabíem quins canvis trobaríem respecte a la llar d’infants, però per nosaltres era molt important la primera impressió i les bones referències que teníem de l’escola. 

El projecte de les obres per reformar i ampliar el centre, les quatre línies que oferien i una educació completa fins a l’entrada a la universitat van ser els aspectes positius que vam valorar per anar a la jornada de portes obertes i, com era d’esperar, no ens va decebre.
L’Ona és una nena molt extrovertida i es va adaptar de seguida a P3. La professora era jove, però molt propera i amb empenta, cosa que ens va donar molta tranquil·litat. Ràpidament vam agafar la dinàmica i el curs ens va passar molt de pressa.
Amb l’Arió, que actualment està cursant P3 no les teníem totes. Ell és un nen molt més mogut i amb cert recel als canvis. Mentre va anar a la llar d’infants hi havia molts dies que plorava perquè no hi volia entrar. Un cop allà evidentment s’ho passava d’allò més bé, però d’entrada molts dies feia la “marranada” per anar-hi. Ens vam plantejar fer un procés d’adaptació, però les feines no ens ho van permetre i vam deixar-lo des del primer dia a l’acollida com la seva germana. Només vam necessitar una setmana per veure com de bé s’ho passava i com li agradava anar a l’escola dels grans.
Actualment a P3 estem treballant les formes geomètriques i les emocions. Els nens quan tenen 3 anys són força petits per poder expressar els sentiments i en el nostre cas l’Arió no en sap massa. Gràcies a aquest itinerari ara controla molt millor l’alegria, la ràbia i la tranquil·litat i aquest fet afavoreix molt el nostre el dia a dia. Sovint ens explica què ha fet a classe, però per sort tenim una pissarra on cada tarda hi ha un escrit de la mestra explicant què han treballat. Això permet fer un seguiment de les activitats de l’aula i a més dins el blog ens pengen també documentació i fotografies referent al seu dia a dia..
Un altre tema que ens preocupava al principi era el fet que aconseguís fer la migdiada, ja que és molt actiu i en detriment necessita descansar després de dinar unes 2 hores. Des del començament ha dormit sempre i ara ens trobem que algun dia ja no ho fa perquè lògicament van creixent i no ho necessita tant. No obstant quan surten estan molt cansats i a vegades el berenar passa a ser el sopar, cosa que agraïm. Amb l’Ona ens va passar el mateix, però l’Arió en ser el segon ens trobem que a les tardes va una mica més a remolc i alguns dies l’hem d’allargar més del que voldríem.
De mica en mica hem anat gaudint de més recursos que tenim a l’escola com ara de les activitats extraescolars i dels casals a Setmana Santa, Nadal i estiu. El fet que facin natació dins l’horari lectiu i la possibilitat de cursar estudis de música entre d’altres també ens mantenen ferms en la nostra decisió. Tot això fa que la gestió dels horaris i calendaris a casa sigui molt més senzilla. A més l’experiència dels casals ha estat molt bona i la prova és que tenen la voluntat de repetir.
Així doncs l’evolució dels dos durant el primer any escolar ha estat molt satisfactòria.

No hemos sufrido, hasta la fecha, ningún confinamiento de nuestra clase, lo que entiendo que es en gran parte mérito de los alumnos de P3 y sobretodo de sus profesoras (nada fácil con niños tan pequeños).

En definitiva, para nosotros está siendo un curso más fácil de lo que creíamos, con una adaptación excelente por parte de nuestro hijo.

Família Rosas Ortiz

Nosaltres hem de dir que tot i l’excepcionalitat del moment que estem vivim estem molt contents de com tant l’escola com el professorat, han normalitzat la situació fen que tot sigui normal, dia a dia.
També referir la millora i l’aprenentatge que hem vist amb la nostra filla, en particular ella gairebé no parlava res i hem vist com a poc a poc ha fet un gran avenç amb l’ajuda de la seva tutora i tot el professorat que amb ella treballen, a més a més, també hem observat com ella cada dia va molt contenta i amb moltes ganes d’estar a l’escola.
Nosaltres en particular, agraïm molt la dedicació que fan per la nostra filla, estem molt contents.